Les temperatures van pujant dia a dia. No plou de cap manera i per mala sort les ventades són més fortes i duradores, eixugant-la poca saó de la terra.
Els fruiters han iniciat la floració, varen començar albercocs i préssecs, després cireres i pruneres, només manquen les pomeres i les pereres, que ja inflen els borrons.
La primavera és aquí, però amb tanta sequera és difícil tenir bones floracions i quallats dels fruits. Si continua d’aquesta manera haurem de començar a fer reg de suport a les parcel·les on podem.
A veure si aquesta setmana santa plou i comencem a recuperar-nos de la sequera. Els marges dels camps floreixen, juntament amb els fruiters, és un brunzit d’abelles i colors amb tanta vitalitat, que ens anima a seguir fent aquesta feina tan agraïda, viure de la natura.
Aquesta setmana vull recomanar-vos plantes d’arrel com són les pastanagues, alls tendres, naps Daikon, calçots i ceba tendra.
Són verdures que porten molts mesos a la terra i que han crescut lentament durant tot l’hivern, aguantant sequeres, nevades, ventades i alguna pluja.
Ara les collim i ús les oferim amb totes ganes de què us satisfacin. La pastanaga de manat (collita pròpia) és especialment bona, diferent de les altres pastanagues, de gust més dolç, fresc, tendre i agradable. Les seves propietats són moltíssimes:
Alcalinitzant.
Elimina àcid úric i neteja la sang.
Redueix acne, furóncols i en general infeccions.
Diürètic, estimula l’eliminació de residus i ajuda els ronyons.
Combat la diarrea, el restrenyiment i la cremor d’estómac.
Vitamina A ajuda molt la vista.
Betacarotè i melamina protegeix del sol.
Verdura autobronzejadora.
Saciant per combatre les ganes de menjar dolços.
Ajuden a les mares que alleten a produir més llet.
Ajuda a superar el xarampió i la varicel·la.
Segons la medicina Xinesa té la propietat de reduir “acumulacions” com seria el cas de tumors.
Després de la nevadeta, han pujat les temperatures de manera sostinguda, accelerant el ritme de les plantes i els arbres.
La verdura per excel·lència de final d’hivern és la carxofa, que alguns anomenen la flor de l’hivern. Durant tota la temporada hem anat collint carxofes, però aquesta setmana, han despertat sobtadament i s’han posat a produir més que mai. Els fruits creixen amb més rapidesa i treuen nous brots amb més fruits.
Originària de la costa de Sicília o Egipte, la carxofa (Cynara scolymus) és una flor immadura amb moltes propietats:
Ajuda a prevenir i combatre el colesterol.
Protecció i recuperació del fetge.
Redueix l’àcid úric.
Redueix la pressió arterial i el nivell de sucre a la sang.
És diürètica, baixa en calories i rica en fibra soluble.
Compte amb les dones lactants, doncs produeix una disminució de la llet.
Aquesta setmana hem començat la primera sembra de l’any, concretament, de patates.
Plantadora de patates
Conjuntament amb altres pagesos de la cooperativa ecològica, hem comprat les patates de llavor al Pirineu de Navarra, a la vall d’Elortzibar (Noain). Sempre busquem llocs de muntanya que estiguin certificats com a ecològics. Fan la collita més tard que altres zones, i la patata és de més qualitat, té un creixement més lent, guanyant en fermesa i vitalitat, per una bona sembra.
La varietat de patata que hem sembrat és la Jaerla, perquè és d’una gran qualitat gustativa i culinària, adaptant-se molt bé a les nostres terres i condicions climàtiques.
És d’un cicle relativament curt, fins a la seva collita, esquivant les altes temperatures de l’estiu i, amb una mica de sort, molts anys, no les hem de regar. Cal esperar que aquest any sigui més benigne per a l’agricultura.
Aquesta setmana la protagonista als camps ha sigut la neu. L’arribada de la borrasca Juliette, per una banda, la formació d’un sistema de baixes pressions al nord del Mediterrani i l’anticicló de les illes Britàniques han format un passadís d’aire polar, que ha provocat una nevada a cotes baixes.
Begues, que es troba a uns 400 metres sobre el nivell del mar, situat al massís del Garraf, a pocs kilòmetres del mar, ha rebut una nevada de més de mig pam, emblanquinant tot el paisatge i amb el seu desglaç, una bona regada per als camps. Podríem dir que s’ha aprofitat fins a l’última gota.
Les verdures han quedat cobertes de neu durant unes hores, evitant que baixes la temperatura per sota de zero graus. Destaquem que les carxofes i les verdures que han superat la neu.
Continuem amb l’esporga dels fruiters. Ara els toca a les pomeres, després les pereres i les oliveres. Portem molts mesos fent aquesta feina cada dia. És recomanable no esporgar durant la floració, doncs és el període de màxima activitat vascular.
Encara continuem replantant les baixes per la sequera, amb plançons nous. També cal afemar i preparar les terres per començar la sembra de les patates. Sempre amb ganes i esperant que faci una bona pluja i s’acabi la sequera.
Aquesta setmana volem recomanar la poma de la varietat Story.
Poma d’origen Francès, conreada especialment als Alps Francesos i Italians. De color atractiu vermell granat, intens, amb pinzellades més clares, de fons grogós.
Rodona de forma allargada regular i mida mitjana. Pell gruixuda, polpa densa, ferma, de color blanc lleugerament rosada.
Poma dolça (13-14 graus Brix), poca acidesa (6 g/ l). Gust amb notes de pebre rosa, grosella, pastanaga i cacau. Aroma de cedre, gerani i notes de clau.
La seva conservació és ideal per a l’estalvi energètic, doncs es conserva fins a vuit mesos amb una temperatura d’uns tres graus positius. A més és resistent al principal fong que afecta les pomes, anomenat moteixat (ventúria inequalis), fent que sigui ideal per al conreu ecològic.
A Begues les comencem a collir el mes d’octubre i fem unes quantes passades per collir-les just al seu punt de menjar. Esperem que les gaudiu molt.
Aquesta setmana volem recomanar especialment els calçots.
Per a collir calçots hi ha un procés llarg de més d’un any per arribar a la collita. Tot comença a la primavera quan la ceba de calçot s’espiga formant flors i la conseqüentment llavors.
Aquestes són recollides, netejades per fer planter de ceba. La llavor se sembra en safates de planter en un substrat eco, es fa néixer, créixer i quan té una longitud prop dels deu centímetres, ja estarà a punt per trasplantar-la al camp.
Una vegada trasplantada al camp, cal cuidar-la durant un període que va de sis a set mesos per fer la collita de les cebes. Aquestes cebes que collim han de reposar un altre període de com a mínim un mes.
Serà aleshores quan, prepararem la terra fent solcs oberts on i col·locarem novament les cebes collides a una separació d’uns vint-i-cinc centímetres entre cebes. Caldrà esperar que plogui o, en la seva manca, regar les cebes perquè grillin i treguin arrels. A mesura que surtin els grills de la ceba (de 8 a 12 grills per ceba) caldrà anar calçant amb terra perquè no els toqui el sol i quedin de color blanc per la manca de clorofil·la.
Quan la planta sigui gran i els seus grills amb un bon diàmetre i una bona llargada, serà el moment d’arrencar-los del sol, separar-los entre si i poder fer els manats de calçots que tot coneixem.
Aquesta setmana hem incorporat la taronja sanguina. És una varietat antiga que actualment encara es conrea per la seva qualitat gustativa. Creiem que no hi haurà gaires setmanes. És considerada una de les millors taronges per menjar.
Al camp la feina no para mai. Estem esporgant els arbres fruiters. Trobem molts arbres amb branques seques i també morts, a causa de la sequera de l’any passat. Per tant, hem de retirar i reposar per arbres nous, que trigaran un mínim de 5 anys a tornar a ser productius.
És una conseqüència del canvi climàtic que estem patint. Estem canviant els portaempelts i varietats per plantes més resistents a la sequera.
Continua sense ploure, la situació comença a ser preocupant.
Aquesta setmana ha sigut sens dubte la setmana més freda de tot l’hivern.
Si mirem les dades, amb una setmana hem passat de 341 a 507 hores de fred. És un increment de 166 hores en una setmana! Un bon avanç, tot i que en el mateix període l’any 2021-2022, en portàvem 804. Per tant, cal que continuïn les temperatures baixes per assegurar una bona collita per aquest any.
L’altre tema que ens preocupa és l’extrema sequera que estem patint. Els pous treuen molt poqueta aigua i la bassa d’emmagatzemament encara no l’hem pogut omplir. Normalment, a primers d’any, ja és plena i deixem reposar els pous fins a la primavera. La terra continua molt seca, fins i tot les herbes espontànies i les flors que tenim al camp estan patint la manca d’aigua. Esperem que plogui aviat, la situació és preocupant a tot Catalunya.
Hem passat uns dies de fortes ventades, amb una temperatura baixa. La sensació de fred al camp ha sigut bastant acusada. Costa més treballar amb vent fred.
Els fruiters necessiten aquestes temperatures baixes per al seu desenvolupament, però també és important de cara als fongs i als insectes que afecten els conreus.
Els fongs en baixar la temperatura i la humitat a causa del vent, no poden desenvolupar-se, és una desinfecció de forma natural. Els insectes que són als arbres o en el sol a les capes superficials, també moren en gran part, només sobreviuen les formes hivernants més preparades. Si la temperatura baixa molt, aquestes també poden arribar a una supervivència mínima.
Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
El cas de la mosca de la fruita (Ceratitis Capitata), quan hi ha hiverns molt freds, té molta menys incidència durant la temporada d’estiu. Justament perquè passa l’hivern a les capes superficial del sol, quedant exposada al fred.
Els presseguers comencen a estar alterats amb aquestes temperatures tan altes. Algunes varietats han començat a inflar els borrons per iniciar la floració.
Començar aquest procés abans d’hora implica un gran risc de gelades, doncs som a l’hivern i és previst que geli algun dia. Donades les circumstàncies, hem hagut de començar la feina d’empeltar, ja que s’ha de fer abans que facin moviment.
Habitualment ho fèiem la primera setmana de febrer, tot canvia.
Recomanem especialment els calçots, són al seu punt ideal, bona mida, tendres i gustosos, es poden fer a la flama, al forn i de mil maneres més.
Continuem amb les temperatures anormalment altes per les dates en què ens trobem. Aquesta setmana estem arribant durant el dia a temperatures de fins a 18 graus i unes nits amb mínimes de 5 graus.
Per altra banda, no té ganes de ploure. Quan ho fa, no passem de 10 litres. Els pous no es recuperen, la bassa puja molt més a poc a poc. Està clar que el canvi climàtic ha vingut per quedar-se i cal que ens adaptem com més aviat millor a les noves condicions de temperatures i sequeres.
Fa temps que adaptem els correus de verdures a les noves condicions. També a provar nous fruiters, com els llimoners a Torrelles o les pereres a Begues.
Aquest any estem canviant terres de verdures per plantar-hi cireres, doncs necessiten menys aigua durant l’any i s’adapten millor a la nova climatologia.
Cal tenir capacitat d’adaptació per tot el que vagi venint, tenim clar que volem viure de la terra i volem produir aliments sans i ecològics per a tothom.
Salut i que vagin bé els Reis D’orient. Montse i Josep
Comencem l’any 2023 amb ganes i il·lusió. És cert que el 2022 no ha sigut dels millors anys, però també ha tingut coses positives: cal buscar sempre la part bona de les coses, ens ajudarà a ser més feliços.
La felicitat apareix quan el que penses, el que dius i el que fas estan en harmonia.
Gandhi.
Aquesta setmana recomanem: Rumanesco, bròquil., espinac i enciam negre.
Romanesco
Bròquil
Enciam negre
Espinacs
El rumanesco i el bròquil, són rics en sofre, afavoreixen els processos depuratius del fetge, protecció de la mucosa gastrointestinal, ajudant-nos a depurar els excessos d’aquestes festes.
Segons cita la doctora Olga Cuevas a “El equilibrio a través de la alimentación“, s’han fet estudis epidemiològics que demostren que les persones que mengen habitualment verdures crucíferes (cols, bròquils, coliflors, rumanesco), tenen unes taxes més baixes de càncer de còlon, pulmó, esòfag, laringe, pròstata, bufeta i recte.
Continuem amb unes temperatures anormalment altes per les dates que ens trobem. És un canvi generalitzat. Esperem que aviat canvi la tendència i es posi a ploure de forma continuada, baixin les temperatures i es posi a fer gelades.
Des de l’1 d’octubre portem 215 hores de fred. Vol dir les hores en què la temperatura ha sigut inferior a 7 graus positius. L’any passat a la mateixa data, portàvem 445 hores i no va fer un any especialment fred.
Aquesta dada és molt preocupant, doncs els fruiters necessiten, segons espècies i varietats, entre 700 i 1200 hores de fred. Els arbres necessiten uns mínims d’hores de fred per descansar i baixar el seu ritme vital fins al 7% d’activitat.
Quan arriba la primavera han d’estar preparats i descansats, per augmentar la seva vitalitat fins al 100%. Penseu que la floració és l’esforç més gran que fan els fruiters en tot l’any, i si no estan a punt, les flors avorten els fruits i deixen de produir fruits.
Aquests dies ha anat fent pluges de poca quantitat, però que si les sumem totes anem a uns 30 litres. La terra per sobre es ben molla i fa força fang, tot i que la part més profunda encara està seca.
Caldrà que vagi plovent, tota la que caigui serà bona, i tant de bo arribi a les deus més fondes que alimenten els pous.
Per una altra part, hem deixat de regar la verdura. Un estalvi d’aigua i energia, la bassa es va recuperant a poc a poc.
Som en temps d’esporga als fruiters, comencem sempre pels que floriran més aviat i anar seguint, fins a les pomeres que són les últimes de florir. Ho fem amb tisores i motoserra elèctrica amb bateries, és molt pràctic i amb molt poca incidència ambiental.
Quan la terra sigui més seca i pugui circular el tractor, triturarem la llenya de l’esporga per compostar-la en el mateix sol.
Aquesta setmana recomanem els espinacs. És un conreu que prové del sud-oest asiàtic, que els àrabs van introduir a la península al segle XI, després a Europa i més endavant a Amèrica.
Espinacs
Són una hortalissa amb el 92% d’aigua, ideal per dietes de perdre pes, doncs 100 grams contenen:
22 kcal
molta fibra 1,8%
bastants proteïnes un 2,5%
i moltes vitamines i minerals.
Les seves principals qualitats:
Són anticancerígens, contenen molts antioxidants, sobretot a la clorofil·la, que combinats amb la gran quantitat de fibra, són grans protectors contra càncer de còlon. També per lluitar contra càncer de pàncrees, d’esòfag i de pròstata.
Milloren la fertilitat masculina.
Milloren la fatiga crònica.
Segons la medicina Xinesa, són de naturalesa tèrmica refredadora, sabor dolç i reconstituent de la sang. Atura els sanats, sobretot com a remei per al sagnat de nas. Diürètic, laxant, humidifica la sequedat del cos, calma la set, neteja la sang de toxines que causen malalties a la pell (erupcions, irritacions, enrogiments i inflamacions)
A més d’un aliment, es considera com una medicina.
Busqueu receptes per menjar-los cuits amb una mica d’oli, doncs fa que les vitamines siguin més assimilables i augmenta la disponibilitat del ferro i altres minerals, reduint una part de l’àcid oxàlic (l’àcid oxàlic augmenta la possibilitat de pedres al ronyó en persones sensibles. Contenen histamina, cal que vigilin les persones amb migranyes.).
És un dels aliments més contaminats de pesticides en l’agricultura convencional.
Ja hem fet l’oli de les oliveres centenàries que tenim a Torrelles. Són de la varietat boquerut, una varietat local que va des de Martorell a la part baixa del Baix Llobregat.
Antigament, es deia “oli boquerut, poc i brut”, en part per al sistema d’extracció amb cofins, premsa de molta pressió i amb aigua molt calenta. Actualment, s’aconsegueix oli de més qualitat, més higiènic, amb mitjans mecànics i extracció en fred.
El procés consisteix en la recollida de l’oliva i el seu processament immediat evitant fermentacions. És transportada al molí on fa l’extracció.
Primerament, es netegen les olives de fulles, branques i altres impropis i es renten amb aigua.
Quan són ben netes, passen per la trituradora que fa una pasta amb les olives. Seguidament, passen a la batedora que remena aquesta pasta, durant una hora i mitja aproximadament, per anar traient l’oli de forma natural, sense escalfar.
SONY DSC
Aquesta pasta passa per una centrifugadora, que sense pressionar la pasta separa la part sòlida de la part liquida, deixant la pasta molt seca i separant l’oli fins a un dipòsit on després és envasat.
Un procés net, que no transmet mals gustos extraient tots els aromes i sabors de les olives per fer un bon oli, dequalitat extra verge.
La pasta seca que surt, la ven el molí per fer oli d’oliva, extraient l’oli que queda per mitjans químics.
SONY DSC
Aquesta varietat era oblidada, però degut a la seva altíssima qualitat de l’oli, ara és considerada una de les millors varietats d’oli de Catalunya. Estem fent un treball de recuperació de la varietat i la seva multiplicació per poder replantar els que van morint i donar continuïtat al patrimoni genètic, propi de la nostra terra.
Aquesta setmana, hem portat les mongetes del ganxet a batre. Us explicaré les feines que hi ha darrere un grapat de mongetes del ganxet.
Utilitzem la nostra pròpia llavor que guardem any rere any des de fa generacions.
Comencem adobant la terra amb fem de vedell i cavall barrejat i compostat durant un any al femer. L’escampem a la terra, la treballem amb un subsolador que fa una feina profunda, però sense alterar els perfils de la terra
Seguidament, posarem les mongetes amb safates de planter amb un substrat eco per la seva germinació. Una vegada hagin nascut i tinguin una alçada suficient, afinem la terra per poder plantar les plàntules de mongetes a la terra.
Col·loquem un tub de reg, seguidament ragem, els hi posem canyes (que tallem del canyar durant l’hivern) per fer les barraques de subjecció de les mongeteres.
Creixem i les reguem durant les nits amb gota-gota, fins que tenen el fruit. Aleshores, quan la planta mor, les deixem de regar.
Quan estan seques dalt de la planta, les collim a mà, les estenem al magatzem perquè acabin de perdre la humitat, les anem voltejant i quan són ven seques les portem a batre, separant el gra de la palla. Les triem per si hi ha alguna de tacada, i les ensaquem per poder vendre.
Mongeta del ganxet
Només falta l’olla i a coure-les, però això ja no és feina nostre.
Continuen les temperatures anormalment altes per les dates en què estem. Els fruiters canvien el color de les fulles que van madurant amb tons vermellosos i especialment grocs.
Les verdures d’hivern, s’estan avançant a causa de la bonança. Aquesta setmana hem afegit a l’oferta les coliflors. Es troben al seu punt i són especialment tendres, que juntament amb els romanescos, els bròquils i les cols, fan una bona oferta per fer bullir l’olla.
Recomanem especialment l’enciam negre vila, doncs tenen un bon tamany. També els espinacs i bledes estan al punt.
Hem començat la collita de les olives de la varietat Boqueruda a les oliveres centenàries que tenim a Torrelletes. Si va bé aquests dies, ja anirem a moldre-les al molí ecològic a baixa temperatura, només amb mitjans mecànics, per obtenir oli extra verge.
Bona notícia: Justament aquesta nit passada han plogut 10 litres a Begues. Això és un gran respir per totes les plantes, arbres i per la terra que era molt seca i premuda.
Quan plou s’omple la terra d’aigua i es dilata, esponjant-se i permeten que les plantes puguin estendre les arrels amb més facilitat. També absorbeix els nutrients dissolts al sòl i pot créixer amb força.
Per altra banda, la pluja té un pH més àcid que l’aigua de reg, rentant les fulles i estimulant el seu creixement, millora la respiració i la fotosíntesi de les fulles.
Ha començat el romanesco i la col picuda l’hem tret temporalment perquè guanyi més grandària. Recomanem especialment l’enciam negre i els espinacs que són al seu punt òptim.
Ja comencem a tenir força verdures d’hivern: cols, apis, remolatxa, naps, raves, enciams d’hivern, bledes, bròcolis i ara comencen dues de noves, enciam negre del sucre i bròquil verd.
Voldria comentar que el bròquil és una verdura de la família de les cols (crucíferes) de la que aprofitem la seva inflorescència (flor), de branques carnoses que formen la part comestible de la planta.
El bròquil és bàsicament una coliflor de color verd, rica en fibra, baixa en calories, molts antioxidants i principis actius anticancerígens, a més de moltes vitamines i minerals. Fan que sigui considerat un superaliment com el bròcoli, però amb menys contingut en clorofil·la.
Curiositat: A vegades sentim l’expressió “s’ha acabat el bròquil” que significa que s’ha arribat a la fi d’alguna cosa.
També recomanem enciam negre o del sucre, gustós, tendre, textura suau de color verd amb algunes pinzellades de color morat. Només es pot conrear a la tardor-hivern (és el nostre preferit).
Portem un període molt llarg de sequera. Les poques pluges que ha fet les últimes setmanes han estat molt petites. La terra és molt seca i tant les verdures com els fruiters estan patint de valent.
Destaquem en aquests moments les oliveres que tenen la collita a sobre. Els manca aigua per mantenir els seus fruits i per això s’arruguen, doncs es deshidrata la pell, les fulles es caragolen reduint la seva superfície d’exposició al sol evitant la pèrdua d’aigua.
Els pous estan reduint molt la seva quantitat d’aigua. Ja portem temps estalviant aigua tant com podem, aquestes situacions ja ens havien passat altres vegades, per tant, només podem optimitzar la poca aigua que tenim i esperar que plogui aviat.
Recomanem les llimones de collita pròpia. Aquests llimoners estan plantats a Torrelles en una zona on no gela de fa molts anys, fruit de l’observació i proves d’adaptació de diferents peus i varietats de llimones. És una aposta que vàrem començar fa deu anys per l’adaptació al canvi climàtic que ja és una realitat i cada vegada més evident.
Aquesta setmana volem recomanar els naps: de color blanc, amb el coll violeta, de forma aplanada i recomanat per fer manats.
És un aliment humil a vegades, poc apreciat. Caldria que li donéssim més protagonisme, doncs és molt important per fer una bona dieta d’hivern.
Molt més antic que les patates, abans de començar l’agricultura ja es consumien les seves fulles. Conreat per als grecs i els romans van alimentar moltes famílies a Europa abans que vingués la patata d’Amèrica al segle XVIII.
El nap té moltes més vitamines i minerals en quantitat i qualitat que les patates.
Baix en calories i hidrats de carboni, ric en fibra i vitamina C (23 mg per 100 grams), B9, A i ric en calci especialment les fulles.
Preventiu de l’osteoporosi.
Protector de malalties cardiovasculars
Regula la funció intestinal
Segons medicina xinesa és un aliment de naturalesa tèrmica neutra. Millora la circulació de l’energia del cos, ajuda a reconstruir la sang, alleuja la tos, ajuda eliminar mocs i acumulacions d’humitat del cos.
Les temperatures es van mantenint més altes del que és habitual. Les verdures d’hivern creixen sense problemes, les pomes acceleren la maduració i els tomàquets estan al seu punt òptim.
Aquesta setmana recomanem les cols i el bròcoli.
Les cols poden ser del tipus picuda o rodona, segons creixement anem combinant les llises (Famosa) i les de fulla arrugada (pell de Galàpet). Aquestes varietats aniran canviant durant les pròximes setmanes i mesos.
El Bròcoli és una verdura de la família de les cols, baixa en calories, molt rica amb fibra, gran quantitat de vitamines, minerals i principis anticancerígens, donada la gran quantitat de nutrients que té, s’anomena superaliment.
Cuinat menys de 15 minuts, conté més vitamina C que la fruita cítrica. Concretament, el doble de vitamina que les taronges per al mateix pes. Ajuda al nostre cos a absorbir el ferro.
El contingut en calci és superior al de la llet de vaca, amb l’avantatge que en contenir magnesi, assegura que el nostre cos absorbeixi aquest calci. El sofre que conte, ajuda al procés de neteja del fetge.
Consell: no combinar mai al mateix àpat dues verdures crucíferes, s’aconsella combinar amb un gra d’all, ceba, gingebre o llavors per fer-lo més digerible.
Estem en aquell moment de l’any en què, per una part, continuen les verdures d’estiu com són les mongetes, tomàquets, pebrots i d’altres, i per un altre cantó han començat les verdures d’hivern com són les cols, apis, raves, naps, bròcoli…
Uns dies fa calor, que sembla que estigui fora de lloc, altres refresca i no surt els sol en tot el dia.
Ja estem collint les pomes per varietats i fent passades, buscant el punt òptim de maduració dels fruits, perquè estiguin ideals per consumir-los. A causa de la meteorologia que hem tingut aquest estiu, les estem collint entre quinze i vint dies abans de la maduració que era habitual. No sabem si és el canvi climàtic, però les coses estan canviant, cal adaptar-se i continuar treballant de la manera que vingui.
Ja som a la tardor. Comença a refrescar a les nits. Els dies es comencen a escurçar. Anem tenint ventades que remenen la verdura. És temps de recollir les últimes de l’estiu i començar les de tardor.
Aquesta setmana volem recomanar les mongetes tendres, els queden poques setmanes de collita, doncs quan vinguin els primers freds s’acabaran en sec.
La mongeta tendra és en realitat una lleguminosa, encara que consumint-la verda l’assimilem com a verdura.
És originària d’Amèrica, de fa més de 8000 anys. Va ser un dels primers aliments que van trobar els europeus quan van arribar i es va popularitzar a Europa a partir del segle XVI.
Té molt poques calories, menys de 3 kcal per 100 grs, ideal per dietes d’aprimament. El seu pes en un 90% és aigua.
Segons la medicina tradicional Xinesa, és un aliment de naturalesa tèrmica neutra, sabor dolç. Enforteix la melsa i el pàncrees, augmenta els fluids Yin (manté la hidratació del cos)
La setmana passada ens varen anunciar pluges per uns quants dies de la setmana. Malauradament, no ha caigut ni una gota. Avui anuncien pluges per al cap de setmana, veurem que passarà.
La terra és molt seca, quan està així no la podem tocar, doncs es malmet la seva estructura, cal esperar que plogui per poder treballar-la.
Comencem a treure alguns conreus de l’estiu, com tomaqueres, mongeteres, melons i d’altres, que ja han produït. Així doncs, els passem la trituradora per incorporals com a compost en el terreny i augmentar la fertilitat.
Continuem plantant verdures per l’hivern com són: cebes, alls, bledes, enciams, cols i moltes d’altres. És un no parar, ja que quan arribin els primers freds, ja no podrem sembrar-les.
La temperatura ha començat a baixar una miqueta. Les hores de sol comencen a escurçar-se.
Comença a venir de gust menjar aliments cuinats: vapor, escaldats, bullits o a la planxa.
Aquesta setmana volem recomanar el fonoll.
Es pot menjar cru, però també cuinat, especialment fent una crema, com si fos de porro. Barrejant el 50?% de ceba i l’altre de fonoll, fa una crema boníssima, desintoxicant i antiinflamatòria, que anirà molt bé per reduir els excessos de l’estiu i preparar-nos per a la tardor.
Els principals beneficis del Fonoll:
Antiinflamatori per inflamacions oculars, bucals i trastorns estomacals;
els seus antioxidants ajuden a reduir malalties cardíaques, obesitat, càncer, malalties neurològiques i diabetis del tipus 2;
neteja de les vies urinàries; alleugereix els símptomes de la menopausa i redueix la pèrdua de memòria.
Després de les pluges que hem tingut aquests dies, tenim una gran efervescència d’herbes, que creixen ràpidament per tot arreu. Els insectes, i en particular les erugues, han sortit amb molta força aprofitant la nova vegetació i estan multiplicant-se a tota velocitat.
Aquest fenomen es dona gairebé cada any i marca el fi de la sequera de l’estiu. Per equilibrar, fem segues de l’herba per cobrir el sol de matèria orgànica fresca.
Aquesta setmana recomanem tomàquets, en especial el de la varietat Marmande, és un tomàquet del tipus RAF (resistent al fusàrium). Conreat a l’exterior, a les terres calcàries de Begues i regat amb l’aigua del pou.
És un tomàquet de gust intens, carn compacta sense forats, ferma i sucosa, amb llavors molt petites, amb un bon equilibri entre sucres i acidesa cítrica, madura de dins cap a fora.
Aconsellem menjar-ho amb sal i oli d’oliva verge extra, no li cal res més. És excel·lent!
Continua fent pluges, que són molt benvingudes. Han regat bé els camps i refrescat una miqueta l’ambient.
Aquesta setmana volem recomanar-vos la pera Conference.
Aquesta pera és d’origen angles, per l’any 1895 es va presentar a una conferència de peres Britànicas a Londres.
La seva forma és com una ampolla amb un coll de tamany mitjà. La seva pell és fina i aspre, de color marro i verd, tornant-se de color groc palit quan és molt madura. La carn és blanca, agafant un to grogós quan es madura.
El seu gust és molt fi i dolç i cruixent, molt suculent que es desfà a la boca.
Aquesta setmana volem parlar de la pruna Clàudia negra. És una varietat molt antiga originària de Mallorca.
Fruit amb la pell violàcia fosca, gairebé negra amb la carn de color verd, de forma ovalada. La seva polpa és sucosa, densa i dolça, una varietat de frescor i gust excepcional.
Actualment es conrea molt poc, però donada les seves bones característiques, es venen altres prunes similars sota aquest nom.
Conreada a Begues en el secà, ha aguantat les calors i la sequera d’enguany, amb algunes baixes dels arbres més joves, no tan arrelats.
Estem contents que per fi haguí caigut aigua del cel. Feia molta falta, estàvem molt atabalats per manca d’aigua. Això ens donarà un respir per uns dies. Ho agrairan tots els conreus, tant de fruites com de verdures. Es neteja una mica l’aire i els boscos seran una mica més humits.
Ja hem començat a collir les primeres pomes de la varietat Gala, per fi ja tenim poma nova. La varietat Gala és una varietat de poma primerenca, molt bona, amb coloració vermella, encara que aquest any per manca d’humitats i excés de calor té menys color que en altres anys.
La seva carn és dura, sucosa amb uns punts acidulats i ensucrats, és aromàtica, molt rica amb aigua 85% pel qual és molt refrescat i hidratant, rica en fibra que la fa molt saciant i bona per dietes d’aprimament.
Aquesta setmana comença el pebrot vermell ciutadella. És una varietat antiga, recuperada pels companys de Les Refardes. Actualment ens reproduïm nosaltres la llavor.
La forma d’aquest pebrot és quadrada i costelluda, amb plecs a la vora del mànec i és del tipus Califòrnia. La seva carn molt gruixuda i dolça, amb una pell molt fina, fa que sigui ideal per fer a la brasa, farcit o amanit.
És una varietat que no pertany a cap empresa de llavors, no hibrida ni modificada i es pot reproduir lliurement.
Aquesta setmana volem destacar el meló, de la varietat futuro, que està en el seu punt òptim de consum.
Meló de forma el·líptica d’una mida mitjà de 2 kg per peça. La cavitat carpel·lar (llavors) molt petita, de carn blanca, cruixent, sucosa i molt dolç, aproximadament un 16% de sucres. Esperem que us agradi molt.
Estem a l’època de plantar les verdures d’hivern com són: cols, coliflors, bròquils, rumanesco, col-rave i tota la família colera.
La sequera tan extrema que estem patint ens fa difícil plantar verdures, ja que la terra és molt seca i el sol escalfa molt fort. Anem a les primeres hores del dia a plantar per evitat la forta calor per, tot i això, estem tenint baixes per escaldat (deshidratació) de les plantes.
Per altre banda els fruiters estan tirant fulla a terra per excés de calor.
Tenim esperança que plogui aviat, doncs al Pirineu i comarques veïnes ja ha començat a refrescar.
De moment encara no ha plogut als nostres camps, sembla que sí en altres llocs. Esperem que canviï la situació i plogui aviat.
De mica en mica anem augmentant el producte propi del llistat. Aquesta setmana ja tenim pruna Clàudia de seca, molt dolça.
Comença el préssec vermell de carn blanca, és una varietat, molt bona de menjar sense pelar, ja que la seva pell fina i sense pèl el fa molt agradable. De carn dura, molt dolça, de color entre blanc i verd i la pell amb coloracions vermelles. No fa grans dimensions, però qui el menja, se sorprèn tanta dolçor amb una carn tan ferma. Si es deixa madurar més, evoluciona augmentant la dolçor.
Continuem amb l’onada de calor que no s’acaba mai, encara li queda corda per dies i no vol ploure.
Amb dificultats, però, seguim aguantant, amb l’esperança que plourà aviat.
Aquesta setmana recomanem el tomàquet Cor de Bou (també anomenat mamella de monja), ja que està en el seu punt òptim de consum.
Un tomàquet d’amanir ple, sense cavitats interiors, carnós, amb molt poques llavors, molt dolç i amb un punt àcid amb un gust excepcional. Conreat a l’exterior, madurat al sòl a una terra calcària de muntanya, la seva forma recorda per les seves arrugues a una bossa i les seves proporcions a un cor de bou però en petit.
També recomanem el préssec de vinya Baby Gold, groc, amb pintes vermelles, molt gustós, dolç i sucós, possiblement la millor varietat que tenim de préssec de vinya.
Continuem amb les temperatures molt elevades, sense ploure i sense pluges previstes a curt termini.
La natura continua avançant dia a dia, ja som a plena temporada de tomàquets. Aquesta setmana ja us oferim el Rosa ple, és un tomàquet boníssim de llavor tradicional no modificat.
És de gust excepcional, color rosat per fora, per dintre ple sense espais buits ideal per menjar amanit, tallat a rodanxes amb oli i sal, acompanyat amb ventresca de tonyina o formatge. És un plat refrescant d’estiu.
També recomanem el préssec groc de vinya que collim a Begues. És de secà i collit al seu punt òptim.
La pluja ha passat de llarg per les nostres terres. Fa falta que plogui doncs tot està molt ressec. Ara imprescindible que sigui en forma líquida, esperem que no tardi a ploure.
Els pous estan baixant els nivells i cada dia que passa treuen menys aigua, la bassa on acumulem l’aigua cada vegada és més buida.
Quan plou, a part de regar per les arrels també mulla i renta les plantes amb un pH més baix que l’aigua de reg. Això els estimula el creixement: neteja la superfície de les fulles i millora la fotosíntesi estimulant la circulació de la sàvia que és bombejada amb més força.
Comencem el mes de juliol i som a ple estiu, aquesta setmana ja no tindrem cireres, ja s’han acabat.
Comença a madurar el préssec groc de vinya de la varietat Caterine, és un préssec conegut per tots per la seva qualitat gustativa, de carn forta, gustosa i sucosa, també comença la mongeta tendra, ja tenim ganes de collir-ne perquè fa gairebé dos mesos que la vàrem plantar i cuidar fins ara.
Els tomàquets ja comencen a posar-se vermells, hem començat a collir els xerri i els raf, són molt gustosos i bons, és un conreu que fet a l’exterior i amb una terra calcària com la de Begues els dona una qualitat excepcional.
Continua la collita de les cireres. Anem acabant varietats i comença’n d’altres. La calor a accelerat la maduració doncs els cirerers són al secà.
També ha començat la collita de l’albercoc, també al secà. La varietat que estem collint s’anomena Modesto. És una varietat antiga d’albercoc, que els viveristes ja fa anys que tenen fora dels seus catàlegs, ja que és lliure i la pot posar tothom sense pagar drets d’autor.
El seu origen és a la vall de Modesto, Califòrnia, USA. Té un fruit lleugerament aplanat, de color groc taronjós, molt dolç i de gust exquisit. És la nostra varietat preferida i continuem planta’n perquè és molt apreciada, tant per al seu gust com per l’adaptabilitat que té a les nostres terres. No ús els perdeu, dura pocs dies.
Les temperatures ja han començat a pujar de valent. Això augmenta el consum d’aigua dels arbres i les verdures.
Com que som pagesos de secà, ja prenem mesures per estalviar al màxim cada gota d’aigua: durant tot l’hivern recollim l’aigua dels pous que tenim dins la finca, emmagatzemant-la en una bassa a la part alta dels camps.
Disposem d’un reg gota a gota que dona a cada zona de reg la quantitat justa d’aigua per les plantes que hi ha sembrades. El reg es fa de nit per minimitzar al màxim l’evaporació solar. La temperatura també és més baixa i l’electricitat més barata.
En el cas de les verdures recobrim la zona de reg amb una membrana feta de blat de moro que impedeix l’evaporació, reduint el consum en un 70?%, cosa que valorem molt, a més és compostable amb una durada de sis mesos per descompassar-se després.
En el cas dels fruiters mantenim una capa d’herba segada que tapa el sol i manté la humitat. Tot això es fa de nit a través d’un petit programador que passa tota la nit regant a cada zona el que li correspon.
Per fi ja collim cireres a Begues! Amb plena normalitat. Les varietats primerenques anaven fluixes de producció, però en començar les varietats de mitja temporada, la cosa ja canvia per bé.
Aquesta setmana ha començat la varietat Star Hardy Giant. És la cirera que tenim més plantada a Begues. Concretament, fa trenta-nou anys que la va començar a plantar el meu pare, el “Sisco”, i encara tenim cireres que estan en producció.
Dins de les noves plantades que he fet de cireres encara continuem plantant aquesta varietat.
No us la perdeu.
Cirera Star Hardy Giant, origen Califòrnia USA significa: Estrella, vermella gegant. És de carn dura, pell vermella a negra amb el fons tigrat, dolça pero amb un punt d’àcid característic de la varietat, es pot collir sense cua, bona conservació molt apreciada per als consumidors.
Les temperatures estan sent una mica més altes que de costum i això ens implica un major consum d’aigua per als conreus.
Les fruites avancen cada vegada més ràpides. La setmana que ve calculem augmentar la collita de cireres, ja que fins ara ha estat molt reduïda. També és temps de fer plantades, aquests dies plantem mongetes, enciams per ací a uns mesos.
Aquest cap de setmana celebrem i participem en la festa de la cirera de Torrelles, tindrem una paradeta de venda. Si us va bé, veniu a saludar-nos, estarem encantats. També hi haurà exposicions i altres actes. Podeu consultar els actes a la web de l’ajuntament de Torrelles de Llobregat.
Després de la refrescada d’aquesta setmana, en concret 25 litres, fem una valoració molt bona, sobretot per la verdura i la fruita de Begues.
Es dona la circumstància que no ha fet cap mal esberlant la cirera. Poques vegades passa una pluja que no afecti la cirera, però si pot ser, que no hi torni.
La setmana que ve començarem a collir cireres a Begues, amb cireres de bona mida i gust. També comencem la remolatxa de manat, amb col picuda molt bona i finíssima de gust.
Continuem collint cireres. Aquest any la primerenca que collim a Torrelles, ha fallat bastant en quantitat. Cada setmana passem dues vegades per anar a buscar el punt de maduració ideal de cada varietat.
La setmana vinent serà la varietat Brooks. Aquesta cirera és considerada la millor varietat pel que fa al seu gust i qualitats organolèptiques, doncs conte un equilibri entre l’àcid i el dolç que la fa molt apreciada. Algunes empreses la utilitzen per conrear sota plàstic i forçar-ne la maduració.
La calor ja està collant de valent. Hem hagut d’avançar el reg dels fruiters. Els planters de verdures van a bon ritme.
Aquesta setmana ja tenim cireres, després d’esperar molts mesos i de patir tota mena d’inclemències meteorològiques, arriben les cireres de Torrelles!
Començarem amb la varietat Early Bigi (primera Gran)
La collita que ha quedat és de poca quantitat i molta qualitat. Aquestes cireres estan conreades a la muntanya, en petits bancals d’una fila d’arbres, amb una terra de llicorella i encarat al sol de tarda, això és artesania pura.
Estem tenint uns dies típics de primavera; sol i pluja al mateix dia. Surt el sol, puja la temperatura i l’endemà tot el dia núvol.
La pedregada a la cirera de Torrelles cada dia es veu més, el mal que va ocasionar. Esperem poder començar a collir d’ací a uns dies, encara no sabem quan començarem.
La resta de cultius creixent amb molta força. Els albercocs van agafant calibre. És temps d’aclarir préssecs, les diferents varietats, i aviat les primeres pomes.
Anar sembrat cada setmana més conreus d’horta per a l’estiu com les carabasses, enciams, bledes, carabassons i d’altres.
Hem passat uns dies de tronades i tempestes que, el dia de Sant Jordi, ens va portar una mica de pedra i molt de vent. Això ha rebregat els arbres i ha marcat algunes cireres. Esperem no tenir més contratemps i que puguin arribar a la collita en plenes condicions.
Per altra banda, hem començat a plantar les verdures d’estiu com són: tomaqueres, bledes, enciams, carabassons, remolatxes, espinacs i julivert.
Les patateres van a bon ritme, aquestes pluges els han vingut molt bé.
Aquesta setmana sí que ha plogut de veritat. En dos dies han caigut 54 litres per metre quadrat.
És una pluja important, assegura una bona saó almenys per les cireres primerenques i per tota la resta de correus com els albercocs, que just hem acabat d’aclarir.
Les patateres ja havien nascut i els donarà una bona empenta per créixer. Les pomeres són a la floració i les peres a caiguda de pètals.
A la primavera (primera edat) la natura accelera el seu ritme, els ocells canten i s’aparellen, els insectes desperten de l’hivern amb molta gana, les plantes floreixen per fer la seva grana. És un goig poder viure-la!
