Ecològic Fruits Montmany

Bon dia,

Aquesta setmana, estem en plena floració de la pomera. És una floració diferent de la dels cirerers, doncs és una fruita de pinyol i floreix d’una altra manera.

El cirerer primer fa les flors i després les fulles, la pomera primer surten les fulles i brots i després floreix.

La forma que surten les flors del cirerer s’anomena umbel·les. D’un mateix punt surten de dues a cinc flors, amb la mateixa alçada, que van cobrint les branques. Comença per la punta de la branca i ràpidament va baixant fins a la base de la branca, arribant a cobrir tota la superfície, és espectacular.

La forma que surten les flors a la pomera s’anomena corimbe, formant grups de tres a sis flors blanques-rosades agrupades als extrems de les branques, amb flors hermafrodites. Primer s’obre la flor del mig i després les flors laterals, és molt curiós d’observar.

Per altra banda, ja estem en fase de quallat i creixement de les primeres cireres.

Quines ganes de menjar-ne!!!!!!

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Per fi ja hem acabat la feina d’esporgar, just abans de la Setmana Santa.

Amb l’esporga de les darreres oliveres a la masia de Torrelletes, ja ha acabat la temporada.

Ara és temps de preparar les terres, per les sembres de les verdures d’estiu, cal afemar, treballar i deixar a punt per a quan arribin les plantes estigui tot a punt.

Ja hem començat a plantar espinac, ceba, enciam i remolatxa.

Les patates que varem sembra al febrer ara just van traient el cap.

Els fruiters continuen florint, dies de més fred i estones de més calor, ja veurem com anirà el quallat dels fruits.

Aquesta setmana recomanem els pèsols de collita pròpia, plantats a la tardor. Han estat tot l’hivern aguantant de tot, espero collir la pròxima setmana, tot depèn de les temperatures que faci.

Salut i descans.
Montse i Josep

Bon dia,

Amb l’entrada de la primavera han pujat les temperatures, s’han aturat les pluges de moment i a les plantes de l’hort s’ha iniciat la floració.

Els fruiters porten un altre ritme. Cada espècie té la seva velocitat de florir. La poma i la pera tenen un ritme més aviat lent, des que infla els borrons fins a la floració podem passar molts dies.

Els préssecs i albercocs són molt més ràpids, un cop inflen els borrons amb una setmana ja són florits.

Els cirerers són un entremig, més aviat lent. L’arbre no inicia la floració de cop sinó que comencen algunes flors i a poc a poc, li van seguint les altres, fins a assolit la plena floració.

Aquesta estratègia dels cirerers li va molt bé, ja que si hi ha mal temps, com pluges, temperatures baixes o mullena matinal, es dificulta la pol·linització, allargant-la en el temps té més probabilitats d’agafar dies de bones condicions.

Per la nostra part, en valorar que aquest hivern hem tingut unes 100 hores de fred menys que l’any passat, cosa que dificulta el quallat de la cirera i n’augmenta l’avortament de fruits.

Hem reforçat la floració amb caixes d’abelles i també caixes niu d’abellots.

Els abellots són insectes molt treballadors, treballen amb pluja, vent, temperatures baixes i aprofiten cada hora de llum per pol·linitzar.

Al final veurem si ha valgut la pena l’esforç, creiem que sí.

Molta salut
Montse i Josep

Bon dia,

Estem a punt d’entrar a la primavera. Els albercoquers ja han florit, els presseguers ho fan esglaonadament, els cirerers més primerencs, a poc a poc… aniran florint totes les varietats.

Amb l’inici de la primavera comencen les primeres faves als nostres camps.

Les faves tendres són una explosió de vitamines, molts nutrients, minerals i propietats beneficioses per a la nostra salut.

• Contenen molta aigua, més del 70%.
• Poques calories.
• Un 8% de proteïnes
• Un 5,4% de fibra.
• Moltes vitamines i àcid fòlic.

Els seus beneficis:

• Anticancerigen.
• Antioxidants potents.
• Redueixen el colesterol.
• Redueixen la hipertensió.
• Contenen substàncies que es fan servir per tractar el Parkinson.
• Segons la medicina Xinesa tenen naturalesa tèrmica neutral.

Són molt recomanables, cuinar-les amb alls tendres.

Primavera i fot-li faves.
Montse i Josep

Bon dia,

Fa aproximadament un mes que vàrem fer una collita de llimones abundant, doncs els arbres més joves ja comencen a donar els seus fruits.

Quan són joves acostumen a fer pocs fruits i d’una grandària més gran del normal, amb la pell més gruixuda del que serà després quan estiguin a ple rendiment.

És per això que vàrem decidir fer una melmelada d’aquestes llimones tan bones.

El resultat ha estat una melmelada molt bonica, gustosa i intensament cítrica, ja que porta tant part de la polpa com de la pell del fruit. Està envasada en pots de 160 g, la trobareu a la llista de productes.

L’obrador que fet aquesta melmelada és un espai d’inserció sociolaboral per a persones en risc d’exclusió social, i per tant és un valor que us volem transmetre cada vegada que compreu aquesta melmelada.

Tasteu-la, no us decebrà.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana volem recomanar la carabassa violí o cacauet. Les vàrem collir la tardor passada i es troben en perfecte estat. És un fruit que té molt bona conservació de manera natural, només demana que no hi hagi canvis bruscos de temperatura i una mica de ventilació. 

La carabassa violi és allargada amb un extrem arrodonit i més gran on hi ha les llavors. La carn és de color taronja, poc espai interior buit, amb un gust intens i agradable. El seu pes varia entre mig i fins als dos quilos, les més grans, ideal per un o dos àpats, depenent dels comensals.

La carabassa té moltes propietats, però les més destacades són:

• Calma l’ansietat.
• Ajuda a eliminar líquids.
• Prevé el restrenyiment.
• Millora la visió nocturna.
• Enforteix ossos i dents.
• Ajuda a regular la diabetis.

Hi ha mil maneres de cuinar-la: al forn, crema de carabassa, rostida, a la planxa i per barrejar a l’escalivada és molt bona.

Molta salut
Montse i Josep

Bon dia,

El temps està canviant, com sempre. Després de les pluges, venen les ventades. Ara sembla que ve una setmana d’estabilitat i no es veuen pluges a la vista, només ventades.

Aquesta setmana volem recomanar els cabdells.

Els cabdells són una varietat d’enciam tipus romana, més petita i compacta. És, per tant, una hortalissa molt saludable, amb molt poques calories, ideal per dietes de control de pes. Estan formats bàsicament per aigua, fibra, vitamines i minerals, ajudant a la salut intestinal.

A la cuina són molt versàtils: Amanides, rostits, a la planxa. Hi ha mil receptes, acompanyats amb anxoves o tonyina, a la brasa amb romesco o seitons, a la planxa amb salsa de pebre verd o de pebrot del piquillo.

Ara estan en un bon moment i trenquen la dinàmica de l’enciam tradicional.

Setmana del cabdell.
Montse i Josep

Bon dia,

El fred més rigorós sembla que ja ha passat, comencem a veure una mica de moviment als fruiters.

Els presseguers comencen a inflar els borrons per començar la florida.

És, doncs, el moment ideal per fer les feines d’empeltar.

De les diferents tècniques que es fan servir per empeltar, nosaltres fer servir l’anomenada d’estaca.

Consisteix a tallar el portaempelt a una alçada d’uns vint centímetres del terra, partir-lo per la meitat de forma vertical, dividint-lo amb dues parts iguals, obrint l’esberla amb una eina en forma de tascó, inserim als extrems per on circula la saba, dues estaques de la varietat que hem escollit per produir els fruits.

Una vegada s’han unit els vasos que condueixen la saba ascendent, ho segellem amb una pasta cicatritzant perquè no s’assequin les ferides i pugui circular la saba, que alimentarà els borrons de fusta i fruit, per formar un nou arbre.

En definitiva, arrelat a terra, hi ha un arbre amb condicions adequades per al nostre terreny i a la part aèria, la varietat comercial que donarà els fruits desitjats, si tot va bé.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Estem en període d’esporga. Vàrem començar aquesta feina al mes de novembre i encara ens queda feina per fer, a causa de la quantitat de dies perduts per la pluja.

L’esporga es fa seguint un ordre, cada tipus de fruiter floreix en dates diferents.

Primer comencem per les espècies que floreixen primer com els presseguers, albercocs i pruneres, seguidament els cirerers, quan acabem, pomes, peres i finalment oliveres.

L’esporga té com a finalitat equilibrar el creixement de l’arbre amb la producció, així també donar una forma oberta perquè pugi entra la llum i tingui ventilació, per disminuir la proliferació de plagues i augmentar la insolació dels fruits perquè siguin més dolços i acolorits. 

 Salut.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana parlem de cols, són de la família de les crucíferes.

El seu conreu és molt antic. La consumien els celtes, els grecs i els romans per les seves propietats medicinals, principalment com a remei per a trastorns intestinals o pulmonars i, sobretot, per augmentar la producció de llet en les dones que donen el pit.

Nosaltres en conreem de diferents tipus que van venint durant els mesos d’hivern.

Les principals son: Colrave, col Kale, col paperina o picuda, col llisa, col arrissada i col de Brussel·les.

Per cuinar-la:

• Bullir amb poca aigua
• Cuinar al vapor
• Saltar-la amb una mica d’oli.
• Sopes amb col.

Salut.

Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana, hem fet la collita de la llimona a Torrelles.

Davant de l’evidència del canvi climàtic, l’any 2010 començarem a provar de plantar llimoners a la muntanya de Torrelles, veient que han baixat molt els dies de gelades, que el fred d’hivern es va suavitzant i que cada vegada tenim menys hores de fred.

Calia buscar un conreu alternatiu al cirerer, doncs amb la manca d’hores fred, baixa molt la producció. Una de les alternatives, va ser el llimoner, més adaptat a climes suaus i que té un fruit, fàcil de comercialitzar, ja que es pot guardar i no cal vendre al dia com la cirera.

Després d’un assaig de varietats i portaempelts que s’adaptessin, a les nostres condicions de terra i clima l’any 2016 vàrem continuar plantant-ne amb l’experiència que havíem agafat. 

Cada any collim una mica més, els arbres es fan més grans i productius.

Sanitàriament, no han tingut cap malaltia fins al moment, vol dir que l’adaptació és bona a les condicions de conreu.

Estan plantats a la muntanya amb feixes de 6 metres d’amplada amb una sola fila d’arbres, les vores de les feixes són plenes de vegetació espontània, amb moltes flors especialment a la primavera.

Ja són a l’oferta de la setmana, proveu-los. 

Nota: Suc de llimona amb mel un bon remei pels constipats.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana volem recomanar els calçots: estan al seu punt de gruix i tendríssims.

El Calçot és una hortalissa de la família de les liliàcies, que per la seva manera de ser consumida, aporta un plus de celebració (les calçotades) i festa per passar una bona estona amb els amics i família.

Els calçots són els brots d’una ceba, d’una varietat en concret, que no forma bulbs, sinó tiges blanques i tendres, que creixen de forma cilíndrica amb un gust i una dolçor característica.

El Calçot és ric en fibra, aigua, vitamines, ric en minerals (potassi i fòsfor) i pobre en sodi.

Si abusem de menjar-ne masses de cop, pot provocar un efecte dilatador de l’intestí, junt amb massa salsa poden provocar problemes amb mal de panxa i flatulències.

Segons la medicina Xinesa, descongestiona el fetge i neteja els ronyons.

És una medicina natural.
Montse i Josep

Bon dia,

Acabem de passar un període de pluges intenses i duradores que han durat diversos dies, el que és una llevantada o temporal de llevant, antigament ja havíem viscut aquestes situacions.

La llevantada és un tipus de temporal que no sòl fer mal, la intermitència de les pluges, ajuda al fet que la terra, pugui absorbir tota l’aigua i arribi al subsol, carregant els aqüífers a poc a poc.

Per la nostra banda ha fet pujar l’emmagatzemen que tenim a la bassa, per un cantó l’aigua que ha plogut, per l’altre en deixar de regar durant un període llarg de temps.

Aniria bé un parell o tres de llevantades a l’any, per fer pujar la pluviometria.

Aquest any gràcies a la llevantada, el mes de desembre han plogut 164 litres (80 de la llevantada)  augmentant la pluviometria anual als 736,2 litres, anem bé .

Salut i verdures que netegen el cos.
Montse i Josep

Bon dia,

Vull donar-vos les gràcies a totes les persones que cada setmana contribuïu des del vostre àmbit a construir un model alimentari més just, ecològic i arrelat al territori.

Comencem un nou any amb il·lusió, responsabilitat i la voluntat de continuar millorant.

Amb l’objectiu de reforçar el servei, escoltar, aprendre i créixer tots plegats.

Treballar a la natura és molt gratificant i volem transmetre l’energia positiva, que rebem quan collim cada fruit, perquè us arribi aquesta energia, cada vegada que els consumiu. 

Estic convençut que el futur implica sumar complicitats i la vostra és molt gran.

Desitjo que aquestes festes siguin un temps de pausa, de retrobaments i de bons moments compartits amb què més estimeu i que l’any nou ens porti salut, energia renovada i nous reptes que ens ajudin a seguir avançant junts, cap a un futur més saludable i més ecològic.

De tot cor Bones Festes.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana recomanem el romanesco, coliflor i bròquil verd.

Són tots membres de l’espècie que s’anomena brassica oleracea i família brassicàcies.

El romanesco és originari d’Itàlia, del segle XVI. Entrà a Espanya a la dècada dels anys vuitanta. Té una forma molt curiosa i maca que s’anomena fractal, semblen petits arbres de Nadal uns sobre altres, formant-ne un de més gran.

Les propietats dels tres són pràcticament les mateixes: rics en potassi, fòsfor, àcid Fòlic i vitamina C.

Ajuden a baixar el colesterol, diürètic, càrdio saludable, protegeixen el sistema immunitari gràcies als seus antioxidants i vitamines.

Una bona font de salut.

Bon Nadal i bones festes.
Montse i Josep

Bon dia,

Ja portem unes quantes setmanes sense ploure, aniria bé que pluges una mica.

Aquesta setmana recomanem el porro, és una planta de la família Allium com les cebes i els alls.

El porro és conreat per la seva tiga cilíndrica, format per fulles sobreposades, que donen una forma allargada. Tot és comestible, hi ha receptes que incorporen les fulles la tija i les arrels alhora.

Es fa servir molt en:  cremes, caldos, guisats, al forn, amanides, planxa sol o per acompanyament. Té les mateixes propietats medicinals que els alls i són moltes, però amb un gust més suau.

Curiositat: El porro, era la verdura preferida de l’Emperador Neró, la consumia en sopa o amb oli, doncs creia que era beneficiós per la seva veu.

També recomanem el suc de poma que ja està elaborat amb les pomes d’aquesta collita. No us el perdeu.

Molta salut.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana recomanem les mongetes del ganxet.

Aquest conreu el comencem a la primavera, sembrant les mongetes en safates. Una vegada nascudes i les primeres fulles ben formades, les plantem en el sol, acompanyades d’un tub de reg gota a gota que els dona l’aigua necessària per al seu creixement que dura tot l’estiu.

Els posem una canya o una xarxa perquè puguin enfilar-se ben amunt. Quan arriben al cap de munt tornen a baixar, formant una planta gran i valenta que després florirà.

Una vegada quallades comencen a créixer formant unes baines llargues on es formaran els grans.

Quan arriba la tardor les mongetes i les mongeteres comencem a secar-se, deshidratant les baines i comença a secar-se el gra. És en aquest moment que iniciem les primeres passades per collir les que estan al seu punt de sec. Ho fem en unes quantes passades, doncs les que ja són seques en cas de pluges o humitats fortes es poden tacar de fongs.

Quan anem collint, les posem a secar dins el magatzem perquè corri l’aire i el sol, protegint-les de les humitats de la nit o pluges. Un cop són ben seques, les portem a batre a una màquina d’un company pagès, aquesta separa el gra de la palla. Després del batre toca triar-les una per una perquè no tinguin defectes i estiguin ben maques. És aquest el moment en què, comencem a vendre-les.

Aquesta setmana, ja tenim les primeres a punt per menjar-les, no us les perdeu!!

Salut
Montse i Josep.

Bon dia,

Temps de tardor: nits fredes amb dies solejats, ventades fortes i persistents, alguna pluja, neu a les muntanyes i aquí anar trampejant.

Les fulles dels fruiters estan madurant (cireres) agafant tons vermells i grocs. Altres es mantenen verds (pomeres) aguantant i esperant que baixi la temperatura i els dies siguin encara més curts.

Les herbes d’estiu ja són seques, deixant una quantitat de llavors, esperant per caure a terra i que els ocells no paren de menjar, bons ramats de caderneres, pinsans, pardals, verdums, gafarrons i d’altres ocells granívors. 

Els rapinyaires també estan actius amb tant de moviment de petits ocells. Estem veient algunes àguiles, corbs (mengen de tot) i falcons voltant pels camps.

Les ravenisses estant al seu punt més alt. Després de les últimes pluges han crescut amb força i aprofiten per florir abans no arribi l’hivern.

És un ecosistema molt maco, que ens fa observar cada dia les meravelles que passen al nostre costat, la sort que tenim, de fer aquesta feina tan bonica.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Les temperatures ja estan baixant cada dia una mica més, ja hem deixat enrere l’estiuet de Sant Martí.

Aquesta setmana volem recomanar les carabasses de violí, també anomenada de cacauet.

És una carabassa allargada amb un extrem arredonit i més gran on hi ha les llavors, carn de color taronja. El seu pes pot variar entre mig quilo fins a dos quilos aproximadament. De gust molt bo, carnosa, poc espai interior buit, una mida ideal per un o dos àpats.

A més. calma l’ansietat, elimina líquids, prevé el restrenyiment, millora la visió nocturna, enforteix ossos i dents i fins i tot ajuda a regular la diabetis.

Es pot cuinar de mil maneres: al forn, crema de carabassa, rostida… per barrejar a l’escalivada és molt bona.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Estem recordant que fa un any aproximadament, vàrem tenir una Dana que ens va ploure 198 litres per metre quadrat, una cosa que no és habitual a les nostres terres amb tanta quantitat.

En aquests moments tenim una gran varietat de fruites i verdures de collita pròpia. Les plantades de juliol en endavant estan donant els seus fruits, amb crucíferes tenim: col rodona llisa, col rodona rissada, col picuda, bròcoli, bròquil, col kale, coliflor i romanescu.

Amb verdures de fulla: Bledes, espinacs, enciam negre, enciam Meravella, julivert, borraines i api.

Amb altres menes de verdures: Nap lila, nap vermell, carabassa i all tendre.

Amb fruites: Pera conference, poma golden, poma muntanya (Story) i Poma Red one (estarking de tota vida).

I més endavant encara entrarà alguna més que està creixent.

Cada època de l’any, la natura ens dona fruits diferents, per a alimentar el nostre cos, cal seguir el ritme que ens dona per gaudir d’una bona salut.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana recomanem l’all tendre, gairebé una medicina per al nostre organisme.

Els alls tendres són de la família de les liliàcies, com el porro i la ceba, i són la planta jove de l’all. La seva composició és molt semblant a la de l’all, però amb més quantitat d’aigua, per això és menys concentrat i amb un gust més suau.

Els seus components més importants són: Ferro, silici, sofre, iode, manganès, seleni i vitamines B1,B2,B6 i C.

Bons per refredats i afeccions pulmonars, és un antibiòtic natural i antisèptic. Redueix el colesterol dolent, per al seu contingut l’al·licina. Molt bo per al fetge, és un excel·lent desintoxicant, ajuda a depurar toxines, eliminar paràsits, allibera el cos dels metalls pesants com el mercuri o medicaments que el fetge no pot processar. Beneficia la digestió, doncs, estimula els àcids gàstrics, els aliments es digereixen millor i s’absorbeixen millor.

Fer una truita d’alls tendres, bolets saltats amb alls tendres, crema de carabassa amb alls tendres, arròs de bacallà amb alls tendres, bacallà gratinat al forn amb un llit d’alls tendres i mil receptes més.

Curiositat: A l’edat mitjana es feia servir com a remei contra la pesta.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana recomanem, enciam negre de Vilafranca.

És un enciam que es conrea durant els mesos de tardor i hivern. Varietat antiga originària de Vilafranca del Penedès, llavor tradicional que s’ha transmès generació rere generació.

També s’anomena enciam del sucre, això prova què fa molts anys, al Penedès, els deixaven créixer fins a espigar. L’espigall que fa just abans de florir, es collia i es confitava amb sucre, conservant-lo durant molt de temps.

És un enciam gustos de fulles toves i suaus, amb una coloració a les parts exteriors de color fosc o negre.

És una varietat molt esperada per als consumidors que la coneixen i la gaudeixen durant aquests mesos.

És la segona setmana que en collim, són molt tendres i gustosos, tan diferent de les altres varietats que els fa únics.

No us els perdeu.
Montse i Josep 

Bon dia,

Aquesta setmana recomanem l’Api.

Es desconeix el seu origen, però es conrea des de fa més de 3000 anys. Els Egipcis, Grecs i Romans, la feien servir com a planta aromàtica, fins que un metge Grec Hipòcrates deia allò de “que l’aliment sigui la teva medicina”

Es pot menjar cru, liquat o en suc i cuinat. És de les poques verdures que combinen bé amb la fruita. Amb un 90% d’aigua i un valor nutritiu baix (en comparació amb d’altres).

L’API és la verdura més medicinal. És el vegetal més utilitzat per les seves propietats medicinals. Els seus valors medicinals provenen del seu oli essencial (Apilina, apiol o provalents entre altres).

Salut i molt Api.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana volem recomanar el bròcoli.

És una verdura de la família de la brassica (Brassica oleracea). El seu nom prové del llatí (Brachium: branca).

La part comestible està composta d’una agrupació de moltíssimes flors petitetes verdes  i carnoses col·locades es forma de petits arbrets  que surten d’una tija gruixuda també comestible voltada de petites fulles.

 El seu origen és del Mediterrani oriental, conreat de fa més de 2000 anys, ja utilitzava com a aliment a Grècia i Roma. La seva expansió per Europa és a partir del segle XVI on es va considerar una verdura molt apreciada.

Per menjar-lo hi ha mil maneres: pot ser cru, amb amanides, fet al vapor o bullit, saltejat, al forn, amb beixamel, per fer pizzes, al Wok i mils d’altres combinacions.

Les seves propietats són tantes que es considera un superaliment:

• Baix contingut amb calories, provinents dels hidrats de carboni. Molta fibra, pràcticament gens de greix.
• Gran contingut de vitamina C
• Gran contingut de calci 47 mg per 100 grams de bròcoli.

Creiem que és el moment ideal per menjar-ne, doncs en tenim una bona collita.

Salut i Bròcoli.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana volem recomanar la poma golden: és  la varietat de poma més conreada a tot el món, provinent de l’estat de Virgínia occidental als Estats Units.

Va aparèixer l’any 1891 al comptat de Clay de l’estat de Virgínia, de l’encreuament fortuït de les varietats reineta golden i Grimes golden. L’any 1914 es van vendre els drets de multiplicació de la varietat i es va registrar.

Conreada a Begues a 420 metres d’altitud amb un terreny calcari i regada amb reg gota a gota amb aigua de pou, li dona unes qualitats excepcionals. 

Fruit amb la pell suau de color groc verdós, lleugera tonalitat daurada, amb petits puntets, lleugera xapa vermella a la cara del sol, de grandària mitjana a gran. Polpa blanca, aromàtica, consistent, cruixent, sucosa, refrescant,  gust dolç intens amb un puntet àcid.

El consum és bàsicament en fresc, tot i que té una gran varietat de maneres de cuinar-la com per exemple: Tatin de poma, Pastís de poma, tartà de poma, Strudel de poma, Crumble de poma, bunyols, pastís farcit de poma.

També es poden fer amanides, pomes al forn, compota, suc, melmelada, pomes al rostit, gaspatxo verd amb poma… Per internet trobareu mil maneres de gaudir-les.

Curiositat: l’any 2010 un consorci italià va seqüenciar el genoma de la poma golden i té el nombre més alt de gens (57 000) que qualsevol genoma de plantes estudiat fins ara.

Que les gaudiu molt.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana parlem de les patates de muntanya.

A 420 metres d’altura conreem les patates en secà, amb un petit reg de suport gota a gota, només els anys de més sequera. La terra de muntanya és més calcària i li va molt bé a la patata per fer-les més gustoses i bones.

Un cop han passat els freds de l’hivern, per al voltant de Sant Josep, és quan tradicionalment s’han sembrat les patates a les nostres terres, si ve amb l’escalfament global ara les avancem uns dies i funcionen bé. 

Nosaltres continuem amb la varietat antiga i tradicional Jaerla.

Què ens aporten les patates?

• Una excel·lent font de carbohidrats i midó.
• Riques en fibra especialment la pell.
• Una bona font de vitamina C i vitamina B6.
• Potassi i àcid Fòlic essencial per la salut cardiovascular.
• Contenen antioxidants.
• Baix contingut en greixos.
• Baix índex glucèmic.
  • Aliment saciant i nutritiu.

Es poden cuinar de mil maneres diferents, com a plat principal, d’acompanyament o decoració. Podem, escaldar-les, bullir-les, fregir-les, al forn, microones, es poden fer senceres esqueixades o tallades de diferents maneres diferents.

A més tenen un preu assequible i són saciants.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Ja som oficialment a la tardor. Per inaugurar-la, diumenge vàrem tenir una pluja com fa temps que no veiem, doncs varen caure 80 litres a Begues. Les temperatures han baixat tant de dia com de nit: els matins ja hem de sortir una mica més abrigats.

Ara que sembla que arriba el fred, és temps de collir carabasses. Primer vàrem començar amb la varietat Potimarro, la de color vermell. Després la japonesa, de color verd, i ara li toca el torn a les carabasses que tenen més durada postcollita, les de color ataronjat.

Tenim dues varietats de carabassa per l’hivern, una és la Moscada de Provença i l’altre la de violí.

La Moscada de Provença és d’origen del sud de França. Fruit de color ataronjat fosc, de forma rodona lleugerament aixafada i costellada, pesant de 5 a 15 kg. La polpa és de color taronja molt intens, dolça, versàtil i molt saborosa.

La carabassa calma l’ansietat elimina líquids, prevé el restrenyiment, millora la visió nocturna, enforteix ossos i dents, fins i tot ajuda a regular la diabetis.

A la cuina té moltíssimes possibilitats: en crema, escalivada, estofada, en pastissos…

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Amb aquestes calors, o millor dit, xafogors que fa durant el dia, s’ha accelerat la maduració de la pera Conference.

La pera conference és una pera d’origen anglès, si bé, és conreada al centre d’Europa, especialment a les terres belgues, doncs hi troba el seu clima ideal: calor moderada, llargs hiverns, estius sense temperatures extremes.

En cultivar-la en latituds més baixes, dona problemes d’adaptació en els anys més calorosos i especialment aquest que estem passant, però amb tot i això intentem adaptar-nos i treballar per tenir bones collites.

És una pera de forma piriforme, allargada, amb la pell una mica gruixuda, de color groc- rovell.

La seva carn és dolça,  color blanc- groguenc. Cruixent, sucosa, amb un puntet àcid, molta aigua i molt fina.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Avui vull comentar un tomàquet de què es parla molt poc i és justament la varietat que està més temps amb nosaltres, doncs té la particularitat que té una vida post collita molt llarga i ens acompanya durant l’hivern per sucar les torrades de pa amb  d’oli.

És el tomacó o tomàquet de sucar el pa. De fa uns anys i després de provar diferents varietats de tomacó hem trobat la que s’adapta millor a les nostres terres i al nostre gust per als bons tomàquets.

El Tomacó Palamós, una varietat  molt bona, amb el fruit de color vermell gerd, amb un lleuger coll verd que evoluciona a groc i excel·lent viratge a vermell des de la creu. La maduració interna és homogènia amb un gran contingut d’aigua, consistent, ideal per penjar i conservar en un ambient natural. Important no posar a la nevera, doncs accelera la maduració i es fa malbé, amb temperatura natural pot aguantar mesos, val la pena tenir-ne sempre al rebost.

Salut i tomàquets.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana ja hem començat a collir la poma de muntanya primerenca, de la varietat Crimpson, s’ha avançat la seva maduració.

És una poma molt bona de color vermell cirera brillant i groc de les anomenades bicolors, segons li toca el sol.

El seu gust és un equilibri de dolç i àcid amb uns tocs de mel i cítrics, amb una polpa ferma, saciant, sucosa i densa, la textura cruixent i molt agradable.

És una varietat ideal per fer en ecològic doncs té resistència natural a diferents fongs com el del motejat i bastant resistent al pugó llanut.

Salut i bones pomes.
Montse i Josep

Bon dia,

Com cada any per aquestes dates hem fet la collita de la pruna Clàudia negra. Cada vegada ens en queden menys arbres perquè van envellint i els nous que plantem els costa molt d’entrar en producció.

El canvi climàtic porta menys hores de repòs hivernal, que justament és molt necessari per a aquest tipus de pruna, l’europea.

És una varietat molt antiga, originària de Mallorca, que hem conservat i conreat des dels meus avis.

La seva baixa productivitat ha fet que hagi estat substituïda per altres varietats de prunes molt més productives, com el grup de prunes japoneses: molta producció, més grandària i més comercials, per diferents èpoques de l’any.

És una pruna rodona amb dues balbes poc marcades. La carn és verda, fresca, densa, sucosa i la pell violàcia fosca fins a morada, de gust extraordinàriament dolç, fa una explosió de frescor i dolçor com cap altre.

Quan en mengis una, ja estaràs mirant quina serà la següent que et menjaràs, feu la prova.

Salut amb Clàudia negra.
Montse i Josep

Bon dia,

Ja hem començat la collita de la poma, de la varietat gala.

És una poma (Malús domestica), que té una història poc coneguda.

Creada a nova Zelanda el 1939, és una selecció de l’encreuament de dues varietats de poma, la Kidd Orange amb la golden Delicius, feta per l’investigador H.H. Kidd.

És una de les varietats de poma més plantada del món, per les seves òptimes característiques gustatives i per la seva època de recol·lecció primerenca. També per l’abundant producció que fan aquests arbres.

És de color vermell i groc: pot ser tota vermella (llisa) o vermella amb vies grogues (virada), de carn sucosa, cruixent de color blanc amb tonalitats groguenques a la vora dels pinyols, amb un bon equilibri entre sucres i acidesa.

A més del seu extraordinari gust, és una excel·lent font de fibra, ideal per millorar la digestió i mantenir-nos saciats.

Durant tots aquests anys han sortit noves varietats de poma gala. La més famosa i antiga és la Royal gala. Les que nosaltres conreem són la Brookfield gala i la Galàxia gala. A més, tenim una prova de snicko xarxa gala.

Gaudiu-les.
Montse i Josep

Bon dia,

Tenim uns dies de força calor. Les plantes pateixen de valent i les persones hem de buscar estratègies per no estar gaire temps exposats a aquestes temperatures.

Hem reduït la jornada de treball a les hores en què fa més calor i aprofitar les hores de més fresqueta per collir i preparar les terres per les noves plantades.

En aquests dies recomanem especialment les fruites com el meló, llimona i el préssec.

Els tomàquets estan al seu punt de màxima qualitat: el sol i la manca d’humitat fa que tinguin un gust més intens i potent.

Les varietats recomanades són: Tomàquet Raf, cor de bou, rosa ple, pera, xerri i tomacó.

Tots ells són conreats a Begues, amb una terra calcària, regats amb aigua de pou de la mateixa finca i collits en el seu punt òptim de maduració, per ser consumits immediatament directament de la planta.

Per acompanyar ja tenim pebrot verd i vermell Itàlia, també pebrot lamuyo virat.

Carabassó, carabasses, enciams meravella i fulla de roure, julivert, fonoll i remolatxa.

Salut 
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana tenim de tot: préssecs, tomàquets, melons i verdures variades.

Volem recomanar el meló.

El meló família de les cucurbitàcies, com el carabassó i el cogombre. Per tant, es considera una hortalissa, encara que el tractem com una fruita. És perfecte per mantenir-nos hidratats durant els mesos d’estiu quan fa més calor.

En comptes de prendre begudes isotòniques és millor una tallada de meló, amb un gust suau i dolç, ens aportarà una gran quantitat d’aigua, vitamines, minerals i sucres per alimentar l’organisme d’una manera sana i natural.

Conté vitamina A, bona per a la vista, altres vitamines i minerals amb efectes protectors per a l’organisme.

Els Egipcis ja menjaven melons i també els grecs i els romans. Després d’anar a Amèrica, es va estendre per tot arreu.

Salut i bons aliments.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana el producte estrella són els préssecs.

La varietat caterine ja està en les últimes passades. Comencem la varietat Baby Gold 6, el seu origen  Xinès, millorat i catalogat als EUA. És la nostra preferida i la de la gran part dels consumidors.

Si bé és una varietat antiga, ha perdurat per la seva excel·lent qualitat gustativa.

Calibre gran, rodo, bastant simètric, amb la pel de fons groc i tonalitats vermelles a la part on toca el sol, el pinyol és adherit a la carn, la carn és groga, consistent, sucosa i molt perfumada, la seva qualitat gustativa és de les millors.

No us el perdeu.
Montse i Josep

Bon dia,

Estem molt contents de la pluja que hem tingut. Han estat 41 litres molt benvinguts, just en un moment que feia molta falta.

La bassa de l’aigua començava a estar en un nivell molt baix i ens estàvem replantejant deixar de sembrar alguns conreus per falta d’aigua. Als pous els hi costa molt recuperar aigua, són molt profunds i de poc cabal.

Ja hem començat la collita de les carabasses.

Carabassa potimarron, també coneguda com a carabassa de Hokkaido, és una varietat primerenca de color taronja a vermellós, pell fina amb una forma que recorda un embut, de carn ferma de color vermell intens. Té un cert gust de fruits secs recorda el gust de la castanya i és molt dolça.

Es pot cuinar amb la pell, es pot fer al forn, fregida, a la planxa o amb crema tot sense pelar-la.

També utilitzada per fer postres com el Cheesekake, magdalenes, coques i brioix de carabassa potimarron.

Atreviu-vos a cuinar amb aquesta meravella.

Salut i refrescada bona.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana comencem amb el préssec groc, principalment la varietat caterina.

És una varietat amb segles d’història, originari d’Àsia. Va ser una de les primeres varietats d’arribar a Europa. Des d’aleshores, sempre s’ha valorat la seva qualitat.

Les seves flors són de color rosat, símbol de renovació i esperança a diverses cultures.

És un préssec de grandària de mig a gros, depenent de l’aclarida que es fa i de les pluges que ha tingut. De forma arredonida, regular i simètrica. Té la pell de color groc d’orat i ataronjat amb una lleugera xapa vermella a la part que li toca el sol. 

La carn és de color groc a carabassa, consistent, sucosa i perfumada, lleugerament acidulada, com més a prop del pinyol.

La qualitat gustativa és molt bona. El pinyol és adherit a la polpa i podem trobar-lo obert doncs és típic de la varietat.

Gaudiu-los.
Montse i Josep

Bon dia, 

Aquesta setmana la recomanació és sens dubte el tomàquet.

Comença el festival d’estiu amb una selecció de bones varietats de tomàquets, per a tots els gustos i diferents maneres de menjar-los.

El tomàquet de pera és el tot terreny, serveix per a fer sofregits, conserves, gaspatxos i amanides. De color vermell intens, amb la pell molt fina, una polpa abundant plena i saborosa, és el que normalment fem servir per fer la conserva.

El tomàquet Rosa ple és el caviar dels tomàquets, de color vermell rosat, rodó, amb una pell fina, polpa plena, gust exquisit i delicat ideal per amanides amb el que vulgueu: una burrata, parmesà ratllat, orenga, anxoves, unes piparres o senzillament un bon raig d’oli d’oliva és un plat excel·lent per l’estiu.

Tomàquet cor de Bou, un dels millors que podeu trobar, de color vermell ataronjat, forma de bossa, lleugerament acostellat, la pell bastant fina, polpa plena amb alguna petita cavitat interior on reposem les llavors, de gust intens i agradable. És excel·lent per amanides, també per fer farcit amb moltíssimes possibilitats,  per sofregits, guisats i tot el que necessiti un tomàquet gurmet.

Tomàquet Xerri, petitet, de color vermell intens, forma de dàtil, allargat, pell molt fina i gust intens que explota a la boca quan el mosseguem, ideal per amanides de tots tipus, per cuinar sencers, combina amb molts formatges, com el feta, el fresc i els que vulgueu.

Tots aquests tomàquets els conreem a l’exterior a ple sol, amb una terra calcària i aigua dels pous de la mateixa finca, tot plegat fa que tinguin un gust i textura tan especial, que la resta de l’any, els recordem i comparem amb els que venen a l’hivern o d’hivernacles que no s’assemblen gens amb aquests.

Salut i molts Tomàquets 

Montse i Josep

Bon dia,

Continuem amb una calor molt intensa, poc habitual per aquestes dates.

Portem més d’un mes sense ploure. Això ens obliga a regar amb més intensita: les verdures com els arbres pateixen un estrès de calor provocant deshidratació a les fulles.

Hem començat la collita del préssec vermell de carn blanca a una plantació jove, amb el primer any de producció. Més endavant tindrem la mateixa varietat però una mica més tardana.

Aquest préssec té la pell fina amb molt poc pèl, de color vermell intens, es pot menjar sense pelar. La seva carn és de color blanc amb unes vies més fosques, el gust és excel·lent, dolç, gustós amb una duresa bona que el fa molt agradable.

Salut i refresqueu-vos.
Montse i Josep

Bon dia,

Aquesta setmana acabem la campanya de la cirera; comencem l’albercoc i la patata.

La varietat d’aquesta setmana es diu sweetheart (cor dols), és una varietat molt bona dolça, mida mitjana, color vermell, molt brillant i dolça.

L’albercoc que comença és el Modesto d’origen Californià. Una varietat antiga i tradicional, que fa molts anys que conreem. Té una adaptabilitat molt bona a la nostra terra i climatologia.

És un fuit de forma ovalada de color taronja, de bona mida. És molt saborós i dolç. Està collit en el seu punt òptim de consum a l’arbre, expressant al màxim el seu potencial.

També hem fet la collita de la patata, continuem amb la varietat de sempre la Jaerla, doncs té un gust boníssim i serveix per a tot.

La seva carn és de color grogós, amb un gust intens a patata bona. Es pot cuinar de mil maneres, només bullides amb un raig d’oli d’oliva ja són excepcionals.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Dissabte comença l’estiu astronòmic, encara que sembla que el meteorològic s’hagi avançat un any més.

La calor comença a ser una mica forta, per tant, hem hagut d’augmentar el reg de les plantes en augmentar l’evapotranspiració.

Encara continuem plantant verdures, lligant les tomaqueres a les canyes perquè pugin dretes i comencem a collir els primers tomàquets de la temporada.

La patata ja comença a madurar. Quan estigui al seu punt òptim començarem l’arrencada.

Continuem collint cireres, de la varietat Star Hardy: som al temps de les cireres i venen molt de gust.

Salut i cireres.
Montse i Josep

Bon dia,

Ja hem passat la festa de la cirera i anem de cara a Sant Joan. Són unes dates en què sol pujar la temperatura tot esperant el solstici d’estiu.

Les cireres maduren a bon ritme encadenant-se una varietat amb l’altre.

Aquesta setmana començarem la varietat Star (forta) Hardy (Resistent) Giand (gegant). És una varietat de carn dura, vermella, amb un puntet àcid que li dona bon gust i la pell molt característica és d’un fons una mica més clar, amb unes taques més fosques, que s’anomena pell tigrada, tot i que és una varietat antiga, es continua plantant per la seva bona qualitat.

El seu origen és Americà, de Wisconsin, per un investigador privat. Es va inscriure a Espanya de manera oficial l’any 1996. El meu pare la va començar a plantar als finals de la dècada dels anys setanta.

Continuem plantant-ne i donant fusta als pagesos que la volen empeltar.

Proveu-les, doncs són diferents de les que teníem fins ara.

Salut
Montse i Josep

Bon dia,

Aquest cap de setmana, celebrem la 45a edició de la festa de la cirera a Torrelles.

Va néixer l’any 1980, en un temps que a Torrelles hi havia molts pagesos i es conreaven moltes terres amb cirerers, els preus eren bons i els pagesos es guanyaven la vida.

Els pobles veïns feien el mateix i es va arribar a ser la zona producció de cireres més important de Catalunya, arribant a crear-se la denominació de qualitat cireres del Baix Llobregat.

Amb aquesta empenta un grup de pagesos del poble, entre ells mon pare Sisco, juntament amb l’Isidre, el Manelet, el Joaquim i d’altres, iniciaren la primera festa de la cirera, amb el suport de la llar de jubilats, que van posar el local.

Varen organitzar una rifa per fer venir una cobla i van assentar les basses de l’exposició de cireres.

Amb el temps ha anat canviant tot i actualment és tot molt diferent.

Bona festa de la cirera.
Montse i Josep.

Bon dia,

Som en el temps de les cireres. Aquesta setmana servirem la varietat Bigalise, una varietat de cirera primerenca que més conreem. De bona mida, de forma globulosa, dolça, molt bona, amb la carn ferma i la cua curta.

És una varietat molt adaptada a les nostres condicions climàtiques. D’origen francès, concretament de la Catalunya Nord, el seu obtentor es deia Pierre Argot: en sé la millor varietat que va obtenir, li posa el nom de la seva filla.

Quan va morir li deixa com a herència tota la col·lecció de varietats a la seva filla, perquè les pogués vendre a algun viverista.

Curiositat: aquest any portem una diferència de collita de la mateixa varietat de 15 dies respecte a l’any passat.

Salut I Moltes cireres
Montse i Josep