Setmana 16 del dos mil vint-i-cinc

Bon dia,

Aquesta setmana ha començat a pujar la temperatura i les plantes han augmentat la velocitat del seu cicle.

La ceba tendra ha començat a secar-se, per tant, l’hem hagut d’arrancar: ara és una ceba semiseca. Si era bona, encara és millor. En tenim molta quantitat, ho diem perquè ens doneu un cop de mà a consumir-les!!!

Els cirerers de Begues estan florits al màxim. És un espectacle bestial, un esclat de flors tan abundant i tan intens, feia anys que no el veiem.

Les pluges de finals d’hivern i començament de primavera (209 Litres) han sigut el detonant de tanta floració. Esperem que el temps acompanyi fins a la collita i les pugueu gaudir com més aviat millor. Nosaltres ja en tenim moltes ganes.

Quan els cirerers perdin la flor

En el temps que els cirerers perdin la flor,
i despuntin ben roges les cireres,
desclouré els llavis poc a poc
i diré el teu nom de primavera.
Recordaré els jocs entre llençols,
aquells que ens inculcaven tanta vida,
em deixaré endur per els records
i reviuré amb un somriure aquella bogeria.
I quan les cireres es marceixin com cada any
després d’haver acolorit les matinades
faré recompte pensarós de tots els guanys,
de cada bes de cada mot, de cada albada.

Quim Ponsa
https://www.versos.cat/poema/4181/quan-els-cirerers-perdin-la-flor

La poesia és la salut de l’ànima.
Montse i Josep

Aquesta entrada ha esta publicada en Comentari personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.