Quan l’Om demana peres: la poma.

Fa uns dies publicàvem un missatge parlant d’aquest informe. En volem destacar una secció en concret (pàgines 58 a 61) on es van comparar, energèticament, el cas industrial i el cas eco de la producció i distribució (des de l’arbre a casa), on vam ser partícips.

Es vol fer notar la diferència dels productes eco – i, per tant, de proximitat- envers els productes exportats. Com l’empremta de carbó i consum d’energies, sobretot pel transport d’aquests aliments, provoca en cada cas.

Hem de prendre consciència tots plegats, allunyar-nos de consumismes i ser més conscients, cada vegada que agafem un producte d’una estanteria, de quins costs ocults hi ha darrere.

A la taula que s’adjunta a continuació, podeu veure en detall els diferents passos fets (tasques agrícoles, distribució i consum) i el seu consum energètic:

I aquí un resum:

[…] el cost energètic de transportar una tona de pomes des de Xile a Barcelona podríem mantenir el nostre frigorífic encès… dos anys i mig! […]

Pàgina 61 del document Quan l’Om demana peres

[…] Tenint en compte que a Catalunya es van consumir 82.926 tones de pomes el 2008, estem parlant d’un consum energètic prou elevat com per mantenir il·luminada la ciutat de Barcelona durant tres anys […]

Pàgina 61 del document Quan l’Om demana peres

Teniu l’enllaç al document complet en el missatge que hem comentat al principi de l’article per si voleu consultar.

Salut i bona energia.
Montse i Josep

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.