Setmana 17 del dos mil vint-i-tres

Bon dia,

Les herbes dels camps i marges s’estan assecant per manca d’aigua.

Ja som en el temps de l’aclarida del préssec. És una feina que dura unes quantes setmanes, doncs segons la varietat uns van més avançats que d’altres. Cal començar per als més grossos i anar seguint.

Després si cal, farem una segona passada per definir millor quins són els fruits que volem que quedin a l’arbre. A causa de la sequera deixem menys fruits que no pas un any normal, cal adaptar-se constantment a les noves circumstàncies.

Les cireres van creixent cada dia una mica més, tot i l’estrès hídric que pateixen els arbres, van fent. Hem notat que a causa de les calors de l’any passat i la sequera que porta tant de temps, els arbres avorten una quantitat de fruits més elevada que en condicions normals. Això farà baixar la collita, però és positiu per la supervivència de l’arbre.

És en definitiva una reacció natural davant d’una adversitat, la natura sempre és sàvia.

Salut i ànims.
Montse i Josep

Aquesta entrada ha esta publicada en Comentari personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.